Fundat l’any 1914, el Club Futbol Tordera té més de 100 anys d’història. Uns anys de passió per l’esport, estima al poble i el sacrifici de centenars de persones que l’ha fet ser un històric club arrelat i compromès amb el poble i la formació dels jugadors i jugadores en l’esport i en valors.
El Club va debutar en competició oficial competint en la segona categoria del moment. Després de la Guerra Civil, la redistribució de lligues va fer jugar al club en un àmbit català.
INICIS
La persona que va introduir aquest esport, fins llavors desconegut a Tordera, va ser un tal Pere (conegut com el Xinito), un personatge que no era del poble i que curiosament en algunes publicacions dels anys 30 se’l qualifica de popular “Tit”. Testimonis orals certifiquen que pràcticament ningú el recorda. Està clar que és el pare del futbol torderenc ja que està documentat a diferents llocs, però hi ha diverses teories sobre el seu origen i què hi feia a Tordera. Hi ha indicis que era un taper de Palamós que treballava a la indústria de Narcís Margall. Aquesta hipòtesi té fonament perquè el Palamós va ser el primer club a Catalunya i Narcís Margall va ser el primer president del CF Tordera. Una altra hipòtesi és que el Xinito fos algun emigrant contractat per Miquel De Luca, un empresari nascut a Itàlia i que arriba al poble després de viure uns anys a l’Argentina. De Luca va ser qui va portar la primera pilota de futbol a Tordera. També podria ser que el Xinito hagués treballat en els dos negocis.Així doncs, el Club es funda al 1914, tot i que anys abans aquest esport ja es practicava gràcies al Xinito, que va ensenyar a jugar als torderencs. Aquell any Tordera tenia 3200 habitants i era un poble que es sustentava econòmicament amb l’agricultura i algunes indústries de fabricació de taps. La seu social del club es va ubicar ben aviat al local de l’Amistat, situat al Camí Ral.
Els camps de futbol no eren ni molt menys estables, només es tractava d’improvitzar unes porteries en algun terreny d’un pagès aficionat al futbol, encara que era una mica arriscat ja que, segons fonts orals, un vegada un pagès es va enfadar amb la junta del club i va llaurar el camp de manera que es van quedar sense un lloc on practicar l’esport. Per aquells anys el jugadors no tenien vestidors i venien equipats de casa seva o es canviaven en alguna casa de pagès propera.
El primer camp estable que va tenir el Club va durar poc ja que se’l va emportar una riuada. Una de les famoses i conegudes (sobretot pel poble) torderades. El segon camp improvisat estava situat a l’actual parc Prudenci Bertrana i poc temps després es va traslladar uns metres més amunt en una zona també situada prop del riu. El camp més estable d’aquells anys va estar situat al costat esquerre de la carretera de Fogars on es van disputar la majoria de partits entre el 1915 i el 1924.
Primera alineació de la història del club (1914)
Els jugadors del CF Tordera a l’any 1914 anaven vestits amb una camisa blanca amb un tord com a escut i un pantaló blanc, excepte el porter que portava una faixa i pantalons de caçador. No va ser fins a l’any 1920 que en un torneig convocat per Pere Milà i Camps es va canviar l’equipació per una camisa amb la senyera i els pantalons negres.
Primera imatge amb la samarreta de la senyera (1920)
Els anys 20: La primera crisi
El cinc d’agost de 1922 el Club va demanar a l’Ajuntament poder organitzar un partit dins del actes de la festa major de Tordera, a més de suport moral i econòmic, i també es demana un dia i una hora concreta per tal que no coincideixi amb un altre acte de la festa. Aquest, doncs, va ser el primer partit de festa Major de Tordera que avui en dia seguim celebrant. Però no tot eren bones notícies ja que, aquest mateix any, el Club va entrar en una profunda crisi. Poc a poc l’afició va perdre membres i això va provocar una manca d’ingressos que van fer que el gran equip del 1920 s’anés desfent. Van arribar uns anys molt difícils pel Tordera ja que a nivell humà l’equip va disminuir i només el sacrifici d’alguns aficionats van fer possible la continuïtat del Club, encara que amb pocs recursos. Malgrat la crisi, l’any 1925 es va estrenar un nou camp per la Festa Major però, quatre anys més tard, el 1929 una riuada se’n va endur més de la meitat. Per sortir de la crisi va ser clau la figura del Mossèn Vicenç, que va organitzar una nova junta directiva i va crear els primer equips de base i també va aconseguir crear dues penyes: Roscoff (faixa groga) i Fluixè (faixa vermella).
Els anys 30: Creixement del Club, bon futbol i la guerra civil
A principis dels anys trenta el Club estava ben estructurat i es va començar a fer pagar entrada per veure els partits (entre vint i trenta cèntims). És curiós que els aficionats utilitzaven paraules angleses per parlar d’aspectes del futbol per exemple, no es parlava de resultats sinó de “score”, “kick-off” era sacar de inicial, “off-side” era fora de joc, “referee” per àrbitre, “bimba” equivalia a pilota i “team” era equip.
Els jugadors locals tenien molta qualitat, alguns van fitxar pels equips del voltat i de Catalunya i Joan Nonell va jugar amb el Deportivo de la Corunya. Durant aquests anys el primer equip jugava a la segona categoria amateur de la província de Girona tot i que posteriorment va passar a dependre del comitè de Barcelona.
El jove equip dels anys 30
L’esclat de la guerra civil no va paralitzar l’activitat del Club que va continuar jugant partits no oficials fins l’any 38 moment en què els jugadors més joves es van haver d’incorporar al front. Aquell jove equip trencat per la guerra tenia molta qualitat.
Anys 40, 50 i 60: Dictadura i futbol
Després de la guerra i el començament del franquisme el Club es va recomposar sota l’estricte control de la Falange. El club va passar a dir-se CD Tordera tot i que en alguns arxius apareix com FC Tordera o JD Tordera. El club també perd els colors de la samarreta tradicional de la senyera.
A l’any 40 una riuada es va emportar una altra vegada el camp de futbol, molts jugadors van marxar a altres clubs i durant 4 anys el Tordera no va jugar competicions oficials. A l’any 40 es va fundar, a més, l’equip de futbol d’Acció Catòlica per part de mossèn Puigverd, un equip de juvenils que encara no podia entrar al primer equip. Acció Catòlica tenia el seu propi camp i el va cedir al CF Tordera després de la riuada. En aquests anys alguns jugadors de Tordera van jugar en equips importants com el Girona, Palamós, Espanyol o Saragossa. Quan es va reincorporar a la competició, l’equip jugava a la província de Girona.
Molta gent anava al camp a veure els partits de l’equip però, a partir de l’any 45, amb la fundació del Club Patí Tordera hi va haver un traspàs de persones cap a l’hoquei fet que va provocar una pèrdua de potencial i una crisi econòmica i esportiva.
A començament de la dècada dels 50, la situació econòmica del Club era tan delicada que es va demanar ajuda econòmica a l’Ajuntament, que va concedir-los 2000 pessetes. Això no va ser suficient i durant uns anys el Club només va jugar partits amistosos esporàdics. L’afició al futbol es va anar perdent i l’entitat va estar a punt de desaparèixer.
Amb el Club en estat d’hivernació, la flama del futbol a Tordera es va mantenir gràcies a l’equip de la fàbrica tèxtil Fibracolor que tenia un camp de gespa al costat de les instal·lacions.
A partir del 67: La refundació del Club
Cap a l’any 67, l’Ajuntament va comprar els terrenys de l’actual camp de futbol i s’hi van fer les obres de construcció del camp. És important remarcar que l’alcalde i alguns regidors havien estat jugadors en els primer anys del CF Tordera. Aquest fet va suposar el renaixement de CF Tordera. Una junta directiva formada per exjugadors i presidida per Francesc Ayats, va aconseguir confeccionar un nou equip amb jugadors del poble i fitxatges de fora i van tornar a participar en competicions oficials. Aquesta junta directiva va recuperar els colors de la senyera a les samarretes, davant de l’emoció dels aficionats i algunes queixes de les autoritats franquistes del poble. La recuperació de la samarreta es va fer en un partit jugat l’onze de setembre del 1969.
L’equip de la refundació amb la samarreta de la senyera (1969)
Durant la dècada dels 70 l’equip va jugar a Segona Regional, es van fitxar molts jugadors de fora per aconseguir l’ascens i en dues temporades van estar a punt d’aconseguir-ho.
Segons testimonis de l’època no es va pujar per un arbitratge polèmic a la penúltima jornada. Les males llengües diuen que alguns jugadors del Tordera es van vendre i van rebre diners de l’equip contrari per perdre el partit. Era la temporada 72/73. En aquests anys es va consolidar el futbol base gràcies a la tasca de mossèn Salvador Testard. Es va arribar a l’extrem que només un jugador del primer equip era de Tordera i els jugadors cobraven quantitats importants de diners. Tot i això, l’equip va acabar baixant a tercera regional.
Els anys 80: Crisi i naixement de l’escola de futbol
Als anys 80 van començar amb problemes per trobar un nou president. Entrem en anys de dificultats per dues raons. Van ser els anys de màxima esplendor de l’hoquei patins a Tordera amb l’ascens a Divisió d’Honor i el posterior subcampionat en aquesta categoria. El futbol va perdre molts seguidors que es van passar a l’hoquei. L’altre motiu fou que molts equips de la rodalia sense futbol base, però amb molts diners, van fitxar jugadors de clubs modestos com el Tordera que no els podien retenir. El Club tenia poc més de cent socis (n’havia arribat a tenir pràcticament 300). En els partits de casa pràcticament no hi havia públic: una clara evidència d’una nova decadència esportiva.
Tot i els anys foscos del primer equip, a mitjans de la dècada dels 80, va néixer l’escola de futbol que va agrupar tots els equips de futbol base. Els promotors van ser exjugadors del club com Ramon Vilajeliu, Pere Ayats, Ramón Jiménez Racero, Lluís Güell o Antonio Muñoz.
Jugadors i entrenadors de l’escola de futbol (1988)
Les alegries del club van venir d’aquest futbol base que va obtenir grans resultats i sobretot va formar jugadors que en el futur jugarien al primer equip i serien fitxats per clubs externs: clubs com el Lloret de Tercera Divisió va pagar 180000 pessetes de l’època pel fitxatge d’un jugador torderenc.
L’any 89 el Club aconseguirà que definitivament el primer equip jugui a la província de Girona on ja hi jugava el futbol base.
Els anys 90: De Tercera a Primera Regional
La dècada dels 90 va començar bé. La temporada 90/91 el primer equip va pujar a Segona Regional. Els juvenils van quedar campions de lliga i el Club ja disposava de nou equips de base dins l’escola de futbol.
L’equip de l’ascens a 2a Regional (1991)
La nova junta directiva de Josep Català es marca com a objectiu pujar a Primera Regional i, per fer-ho, recupera jugadors del poble que jugaven a fora com Perera, els germans Matas o Quim Barceló, i posa un entrenador del poble com Ramon Vilajeliu. La temporada 93/94, amb jugadors només del poble, va aconseguir pujar a Primera Regional. Aquell any els infantils i els benjamins van quedar campions de lliga. La temporada següent es va crear un segon equip que jugaria a Tercera Regional per donar sortida als juvenils que no tinguessin lloc al primer equip. El 26 de maig de 1996, a més, es va crear l’himne de l’entitat.
A Primera Regional, l’equip va fer molt bones temporades i va estar a punt de pujar en més d’una ocasió. Els jugadors eren del poble amb alguns reforços de fora. Aquests excel·lents anys del club van coincidir amb la desaparició d’entitats de futbol veïnes com l’Hostalric, el Sils o l’Anglès.
Equip que debuta a 1a Regional (1994)
El Club tenia una bona salut esportiva però tenia mancances organitzatives i econòmiques que es van començar a solucionar amb la creació de l’oficina per atendre el públic. Es va començar una campanya per aconseguir més patrocinadors (eliminant deutes pendents i fent que el club obtingués beneficis). El nombre de socis va arribar a quasi 300, també, en un moment en què s’organitzaven les estades de futbol a l’estiu i es va crear el Memorial Josep Barceló de futbol 7 (en homenatge a aquest jove jugador del primer equip que va morir en un accident de moto). Dins l’organigrama esportiu es va crear la figura dels coordinadors del futbol base. Al final de la temporada de 97/98 el club ja tenia més de 220 jugadors.
Nou segle, bones perspectives
L’entrada al segle XXI va significar la consolidació de l’estructura del club tant a nivell administratiu (oficina) com esportiu (molts equips i les figures del coordinadors). El primer equip va continuar fent bones actuacions a Primera Regional amb la majoria de jugadors de Tordera i molts equips de base jugaven a Preferent o a Primera Divisió. A més, els diumenges a la tarda, el camp municipal s’omplia per veure el partit del primer equip (sovint superant les 300 o 400 persones). Amb l’arribada del boom de la construcció i el canvi generacional del primer equip es van fitxar jugadors de fora; teòricament amb molt de potencial i amb l‘aspiració de pujar de categoria.
En aquest anys el club ingressava molts diners per patrocinadors. Els jugadors del primer equip cobraven i tots els equipaments esportius de jugadors de base i entrenadors eren pagats per aquests patrocinadors i, per tant, gratuïts per a les famílies. En aquest sentit, el patrocinador de la samarreta del primer equip era Finques Tarradellas, una empresa de Blanes que també era el patrocinador de l’Espanyol a Primera Divisió. En aquesta primera dècada, l’Ajuntament va instal·lar gespa artificial en els dos camps del recinte esportiu.
Es van consolidar les estades esportives que es feien a l’estiu i sobretot el Memorial Josep Barceló, que va donar molta projecció al club i al poble: un torneig de benjamins que anirà agafant prestigi amb la participació d’equips com el FC Barcelona, el Real Madrid, RCD Espanyol, Atlético de Madrid i altres clubs de primera divisió i equips internacionals com el Manchester City o l’Ajax d’Amsterdam.
Tot i l’ambició per pujar de categoria, el primer equip va baixar a segona regional, però els equips de base feien un bon paper a les seves categories i es va potenciar el futbol femení creant un equip. Amb la crisi econòmica del 2008 es van perdre sponsors i ingressos, cosa que va suposar un replantejament en molts àmbits del Club.
Del Centenari a l’actualitat
L’any 2014 va ser l’any del Centenari del club que es va celebrar amb diferents actes oberts a tot el poble. El primer equip, justament amb jugadors del poble, va aconseguir pujar de categoria a Segona Catalana. Pel centenari, es va fer un disseny especial en les samarretes que es van personalitzar amb el nom de cada jugador del club, es va fer un documental de la història de l’entitat i, fins i tot, l’Associació Cultural i Recreativa Pere Cot va fer una obra de teatre sobre el Centenari anomenada “Cent i anar-hi”.
Logo del Centenari del club
Fins l’estiu de 2019, el Club va entrar en una dinàmica negativa ja que va perdre molts jugadors de base que van anar a jugar a altres clubs de pobles propers descontents amb la gestió i el tracte de la junta directiva del moment. L’exemple més clar és que a la temporada 18/19 no hi havia cap equip de cadets al club, en canvi en alguns equips de base de clubs dels voltants tenien mitja plantilla de Tordera. També entrenadors del poble van marxar a clubs veïns. Aquesta gestió també va afectar a nivell econòmic ja que no tenien massa ingressos de patrocinadors.
En aquests anys, amb la reestructuració de les categories, el primer equip normalment jugava Tercera Catalana.
L’estiu del 2019, va entrar una nova junta directiva formada per exjugadors i pares del base amb moltes ganes de capgirar la dinàmica negativa que portava l’entitat. Juntament amb el nou coordinador, una persona de Tordera que va tornar al club després de molts anys, van aconseguir frenar la marxa de jugadors de base i, sobretot, que tornessin les desenes de jugadors que havien marxat els últims anys, i fins i tot, en van fitxar de nous. També tornen alguns entrenadors que havien marxat. Cal remarcar la creació de dos equips femenins de base i la recuperació d’un equip de veterans. Pel que fa al primer equip, l’objectiu va ser pujar a Segona Catalana amb jugadors de casa i reforços de fora.
En l’apartat econòmic, la nova junta va capgirar la delicada situació econòmica buscant nous patrocinadors.
Però la temporada 2019/2020 va estar marcada per la Covid-19 que va aturar completament l’activitat del club. Durant el confinament, tots els equips van fer entrenaments online per mantenir el contacte social entre els nens i joves i els seus entrenadors. La bona notícia va ser l’ascens de categoria del primer equip, ja que la sentència final de la Federació Catalana de Futbol va certificar l’ascens de tots els líders de les categories amateur. Llavors, la competició va quedar interrompuda quan el C.F.Tordera competia a Tercera Catalana. Aquesta temporada, a més, va certificar el millor inici de temporada registrat d’un primer equip de futbol torderenc.
Font: Joan Codolà. Treball de Recerca “La gestió d’un club esportiu municipal”, 2020
